Tipus de sake
Descobreix els diferents tipus de Sake
El sake és una beguda japonesa plena de tradició i varietat. Cada tipus de sake té característiques úniques que el fan especial, des dels mètodes d’elaboració fins als seus sabors i aromes. Explora les opcions i descobreix quin encaixa millor amb els teus gustos!
Una guia completa per entendre les varietats de sake
Amb una àmplia gamma de sakes disponibles, és important conèixer les seves particularitats per gaudir al màxim de cada copa. Aquesta guia t’ajudarà a comprendre els processos, els sabors i les ocasions ideals per degustar cada tipus de sake.
Sparkling sake
Hi ha dos mètodes per elaborar; escumós natural i escumós amb gas carbònic afegit.
- Escumós natural: Aquell sake que realitza la segona fermentació en ampolla, de manera molt similar a com es duu a terme al món del vi emprant els mètodes ancestral o champenoise. Aquest tipus de sakes han de ser guardats en fred ja que són molt delicats i poden fer-se malbé fàcilment.
- Escumós amb gas carbònic afegit: Aquell sake al qual s’hi afegeix artificialment gas carbònic. Aquest mètode no només és simple i econòmic, sinó que també és més fàcil de conservar que els escumosos naturals.
La gran majoria de sakes escumosos tenen entre un 5 i un 12% d’alcohol en volum, i solen ser suaus i lleugerament abocats o dolços. Com que són fàcils de beure, són molt recomanables per a aquells consumidors que s’inicien al món del sake.
Nama-sake
Sake sense pasteuritzar.
La majoria de sakes al mercat es pasteuritza. Normalment l’esterilització per escalfament es realitza en dues ocasions per així millorar-ne la longevitat i l’emmagatzematge. Però també hi ha sakes que es pasteuritzen una sola vegada, o simplement que no es pasteuritzen en absolut. En aquest darrer cas el sake s’anomena nama-zake (literalment, “sake cru”).
Els nama-zake s’han de mantenir constantment a baixa temperatura perquè els llevats i els microorganismes segueixen vius a l’ampolla, ja que són molt delicats i molt menys estables que els sakes pasteuritzats.
Es recomana consumir-los com més aviat millor, aproximadament entre 3 i 6 mesos a partir de la data d’embotellat (la data s’indica a l’ampolla). Són sakes que tenen molta frescor, són saborosos, i hi ressalten les riques aromes a llevats. Per ser molt delicats, cal mantenir-los en fred (entre 0 a 5℃).
També, hi ha sakes pasteuritzats només una vegada, es diu nama-chozo-shu o nama-zume-shu.
Nigori-sake
Sake nebulós o tèrbol, escassament filtrat.
Al contrari del que creuen molts, els nigoritzake no són sakes sense filtrar, sinó que són aquells que han estat premsats i/o filtrats molt lleument. (El sake sense filtratge no es pot vendre com “nihonshu”, sinó en una altra categoria.)
Els nigori-zake posseeixen un color blanquinós tèrbol, amb textura lletosa i cremosa, en els quals ressalten els seus sabors a llevats, productes lactis i arròs cuit.
Muroka
Sake que no ha estat filtrat o aclarit amb cap agent (sol ser amb carbó actiu).
El seu ús és per eliminar les fines partícules en suspensió que persisteixen al sake i reduir de forma selectiva el color i eliminar olors i sabors indesitjables.
Els muroka solen exhibir colors groc-palla i mostrar aromes molt complexes.
Genshu
Sake sense diluir amb aigua.
A la majoria de mètodes d’elaboració de sake s’hi afegeix aigua al final de la fermentació per rebaixar la graduació alcohòlica del producte mitjançant dilució. Els sakes genshu solen tenir entre un 17 i un 20% d’alcohol en volum i són molt potents a la boca.
Muroka-nama-genshu
Combinació de tres de les categories anteriors, és a dir sake sense clarificar, sense pasteuritzar i sense diluir.
Igual que els anteriors solen ser potents (alcohol entre un 17 i un 20% en volum) i sedosos, desplegant aromes i sabors molt complexos
Kimoto i Yamahai
Sakes elaborats amb mètodes de fermentació tradicionals i espontanis quan es fa shubo, la massa mare.
Són més costosos i triguen força més que els que se solen emprar actualment. En el cas de kimoto, es remou o bat la massa mare amb un pal, mentre jamahai no es fa.
Tots dos tipus donen notes d’arròs cuit i llevats, i són saborosos, amb molt d’umami. Potser els sakes yamahai serien més complexos, destacant els seus marcats colors grocs, i els kimoto més equilibrats i elegants.
Koshu
Sake envellit
Encara que no hi ha cap reglamentació quant a períodes de criança, es sol descriure així a sakes que hagin estat envellits durant un mínim de tres anys en ampolla o dipòsits.
Guarden molta similitud amb els jerez i solen desplegar aromes molt complexes a caramel, fruits secs, mel.
Taru-zake o taru-sake
Sake de bóta.
Són sakes que s’introdueixen en bótes al final del procés d’elaboració. Solen envellir en fusta durant períodes molt curts, entre 2 i 10 dies, perquè l’aroma de la fusta no domini el conjunt.
A la boca aquests sakes solen són més astringents i secs que els no criats en bóta i tenen un punt d’acidesa que harmonitza bé amb peixos crus, fregits i, en general, plats amb alt contingut en greixos.
Doburoku
Sake sense premsar
Aquest sake no pot ser considerat com sake (o nihonshu) sinó està classificat com a “altres tipus de fermentat” per imposició normativa (perquè no està premsat ni filtrat) i els fabricants necessiten un altre tipus de llicència.
Sol ser més dens i moltes vegades queden granets d’arròs al líquid.
Kijo-shu
Sake dolç.
Sake que se li afegeix sake ja elaborat durant el procés de formació de moromi (massa fermentativa).
Es caracteritza per la seva elegant dolçor i una sensació vellutada que omple la boca. Solen desplegar colors que van del groc a l’ambre. Mariden bé amb postres, formatges forts i fruites seques.
Hiyaoroshi
Sake de tardor pasteuritzat una única vegada.
S’esterilitza una única vegada abans del període de maduració. Després es deixa emmagatzemar de 5 a 6 mesos a l’estiu i vendre a la tardor (setembre, octubre). Li proporciona al sake melositat i equilibri.
Shizuku-sake
Sake de llàgrima.
El premsat es realitza per gravetat, penjant-ho de bosses. El transcurs del premsat és molt més llarg i, per tant, costós.
Shinshu
Sake nou o acabat de fer.
Se sol treure a la venda a la primavera, entre març i abril, just després de concloure la fermentació.
Nakadori o nakagumi
Sake de segona premsada.
En general són més purs i fins.
